Daptomicina

Daptomicina|Antibiòtic lipopèptid|Gram-Investigació positiva|Ciència-pèptid

【Propietats】Pols blanc-blanquec
【Puresa】 Superior o igual al 95%
【Paquet】5mg, 10mg
【Emmagatzematge】2-8 graus, emmagatzematge -20 graus, emmagatzematge segellat
【Més informació] Preu del pèptid, informació de la seqüència, estructura química, pes molecular, literatura d'investigació científica, consulteu per correu electrònic

La daptomicina és un antibiòtic lipopèptid cíclic de Streptomyces roseus, que consisteix en un nucli peptídic cíclic de deu aminoàcids amb una cadena lateral d'àcids grassos. La seva acció és diferent de la dels antibiòtics -lactàmics o glicopèptids, depenent principalment dels ions de calci per aconseguir un atac dirigit a la membrana cel·lular bacteriana, amb una ràpida activitat bactericida contra una varietat de bacteris Gram-resistents als fàrmacs, com ara MRSA, VRE. La daptomicina és un pèptid sintètic d'alta -puresa, que només és per a experiments in vitro i animals i per a altres investigacions científiques, i no es pot utilitzar per al tractament humà.

El procés bactericida de la daptomicina comença amb la presència d'ions calci. A concentracions fisiològiques d'ions calci (uns 50 mg/L), la daptomicina antibiòtica experimenta un canvi conformacional que dóna lloc a la formació de porus oligomèrics transmembrana a les membranes cel·lulars bacterianes que contenen fosfatidilglicerol (PG).Silverman et al. (2003), a Agents antimicrobians i quimioteràpia, van afirmar que la daptomicina és efectiva contra Staphylococcus aureus. A Agents antimicrobians i quimioteràpia, Silverman et al. (2003) van demostrar que l'activitat bactericida de la daptomicina contra S. aureus tenia una clara relació depenent del temps-i de la dosi- amb la dissipació del potencial de membrana: a una concentració de 5 ug/mL, la viabilitat cel·lular es va reduir en més d'un 99% en 30 min, mentre que el potencial de membrana va augmentar en més d'un 90%. La formació de porus va provocar un ràpid flux de K⁺, que al seu torn va inhibir la síntesi d'ADN, ARN i proteïnes, matant finalment els bacteris. A diferència de la majoria de pèptids antimicrobians catiònics, la daptomicina és una molècula aniònica que ha de dependre dels ions de calci per exercir efectes d'orientació de membrana-, un mecanisme únic que la converteix en una molècula model important per a l'estudi dels antibiòtics-actius de membrana.

La daptomicina va mostrar concentracions inhibidores mínimes (MIC) molt baixes contra bacteris aeròbics Gram-positius clínics comuns. Fuchs et al. (2000) van examinar 514 aïllats clínics i van trobar que les CMI de totes les soques provades eren inferiors o iguals a 2 mg/L, amb només algunes soques d'E. faecalis i Listeria monocytogenes que arribaven a 4 mg/L. (incloses les soques resistents a la vancomicina) eren 0,25-2 mg/L, -hemolytica i E. faecalis (incloses les soques resistents{- a la vancomicina) eren 0,03{-0,5 mg/L per a MSSA i MRSA i MRSA, 20.20.2 i E.. faecalis (incloses les soques resistents a la vancomicina) i 0,016-0,25 mg/L per a Streptococcus -hemolyticus. Val la pena assenyalar que els MIC de la daptomicina eren similars als de la resistència a la meticil·lina o la vancomicina. En particular, la MIC de la daptomicina no es va correlacionar amb els fenotips de resistència de la meticilina o la vancomicina, cosa que suggereix que la seva activitat contra MRSA i VRE no es veu afectada per mecanismes de resistència preexistents. Cilli et al. (2006) també van confirmar que totes les soques provades eren susceptibles a la daptomicina en un estudi in vitro de 42 soques VRE, 30 MRSA i 36 MRSE. Els resultats d'un estudi in vitro de 42 soques VRE, 30 MRSA i 36 MRSE van mostrar que totes les soques eren susceptibles a la daptomicina.

1. Recerca sobre infeccions bacterianes resistents a múltiples fàrmacs-
La daptomicina està aprovada per al tractament d'infeccions complicades de la pell i dels teixits tous, la bacterièmia per Staphylococcus aureus i l'endocarditis infecciosa-dreta. A partir de l'any 2010, aproximadament 1 milió de pacients a tot el món amb infeccions bacterianes Gram-graves han estat tractats amb antibiòtic daptomicina. En l'àmbit de la investigació, sovint s'utilitza com a control positiu contra MRSA i VRE, o per explorar noves teràpies combinades.

2. Infeccions associades a biofilm-
El tractament de les infeccions associades a dispositius mèdics-és particularment problemàtic a causa de l'alta capacitat de formació de biofilm d'Enterococcus faecalis.Barber et al. (2021) van utilitzar un mètode de corba de temps-de mort de biofilm per avaluar l'activitat de la co-administració de Daptomicina en VRE en biofilms. Van trobar que la MIC (bMIC) dels biofilms era 2-8 vegades més alta que la MIC normal, cosa que indica que els biofilms reduïen significativament la sensibilitat als fàrmacs. No obstant això, quan es va combinar l'antibiòtic daptomicina amb ceftriaxona, ampicil·lina o rifampicina, el bMIC es va reduir en 2 vegades superior o igual i va mostrar efectes bactericides sinèrgics contra la majoria de les soques provades (més o igual a 2 log₁₀ CFU/cm² en comparació amb l'agent únic). Aquestes dades proporcionen una referència important per a l'estudi d'estratègies anti-biofilm.

3. Recerca sobre mecanismes de resistència als medicaments
Els estudis de resistència a la daptomicina s'han centrat en el sistema regulador de dos-components de mprF i VraSR. Mehta et al. (2012) van trobar que les mutacions puntuals de mprF (per exemple, L826F) estaven directament associades amb fenotips de resistència a la daptomicina als antibiòtics en soques clíniques de MRSA i que l'activació del sistema VraSR era un factor sinèrgic clau en la resistència als medicaments. La inactivació de VraSR va augmentar significativament la susceptibilitat a la daptomicina, mentre que la resistència es va restaurar després del rebliment. Aquestes troballes proporcionen una base molecular per entendre la resposta adaptativa dels bacteris als antibiòtics dirigits a la membrana-.

4. Cribratge combinat de fàrmacs
S'ha estudiat àmpliament l'efecte sinèrgic de la daptomicina amb -lactàmics, rifampicina i aminoglucòsids. A més, els acoblaments químics de la daptomicina amb nanocúmuls de plata han demostrat una capacitat de dany-de membrana millorada en els darrers anys. És important tenir en compte que la daptomicina no és adequada per als estudis d'infecció pulmonar perquè està unida i inactivada per substàncies actives de superfície-pulmonar - el primer cas informat d'inactivació específica d'òrgan-d'un antibiòtic.

Recomanacions de conservació i ús
Es recomana emmagatzemar la pols liofilitzada a -20 graus, evitant la congelació i descongelació repetida. Després de la dissolució, es pot dispensar a -80 graus per a l'emmagatzematge a llarg termini. Els investigadors haurien de validar prèviament l'activitat de la daptomicina segons el sistema experimental específic (per exemple, concentració d'ions calci, composició mitjana), perquè el nivell d'ions calci afecta directament el seu efecte bactericida.

• Silverman JA, et al. Agents antimicrobians Chemother. 2003;47(8):2538-2544.
• Fuchs PC, et al. J Antimicrob Chemother. 2000;46(3):443-447.
• Cilli F, et al. J Chemother. 2006;18(1):27-32.
• Barber KE, et al. Antibiòtics. 2021;10(8):897.
• Mehta S, et al. Agents antimicrobians Chemother. 2012;56(1):92-102.
• Silverman JA, et al. J Infect Dis. 2005;191(12):2149-2152.

Daptomicina, antibiòtic lipopèptid, despolarització de membrana, SARM, bacteris Gram-positius